Des del seu despatx a la Universitat Autònoma, Arcadi Oliveres reflexiona sobre el panorama del comerç d’armes a Espanya i a la resta del món, explica en quin estat es troba la regulació d’aquestes transaccions i imagina què passaria al nostre país si no s’hi fabriquessin armes.
Read the full story »
“El pressupost en recerca militar és superior al de les 52 universitats públiques de l’estat”
Les ajudes als països més desfavorits cauen un 8% i creix el risc de crisi alimentària
Experts de tot el món debaten durant quatre dies sobre la crisi a Darfur
Tsvangirai guanya les eleccions a Zimbabue però haurà d’anar a la segona volta
Darfur, Zimbabue o Congo. Articles, reportatges i entrevistes sobre els països que asolen l’Àfrica
Després de la tercera edició del Catalonia Model of United Nations a Barcelona, organitzadors, participants i experts reflexionen sobre la funció d’aquest tipus d’activitats i el paper real de Nacions Unides al món actual. La reforma del Consell de Seguretat o la presència de la ONU als mitjans són alguns dels principals problemes als quals s’ha d’enfrontar l’organització.
«El Consell de Drets Humans, basant-se en la Carta de les Nacions Unides i en la Declaració Universal dels Drets Humans, declara que els actes de violència comesos per Israel a Palestina són actes de genocidi i que ha aplicat polítiques d’apartheid contra el poble palestí».
Khartum, la capital de Sudan és un element clau per entendre la situació actual del país. Khartum ha passat de tenir 800.000 habitants al 1993 a tenir-ne entre 6 i 8 milions actualment. La capital ha estat víctima d’una sèrie d’onades migratòries des de tots els punts del país. Al principi la població venia de les zones més rurals: l’escassetat d’aigua i aliments a les zones més àrides han protat a bona part de la població a buscar refugi a la capital. Aquest tipus d’immigració tendia a retornar al seu lloc d’origen al cap d’uns anys, mantenint així cert equilibri en el creixement de Khartum.L’inici de la guerra al sud del Sudan ha canviat aquest patró de migració: ara els desplaçats ja no marxen per falta d’aigua o de recursos sino que fugen del conflicte. A més, ja no poden retornar als seus llocs d’origen perquè els pobles i ciutats d’on venien han estat devastats per la guerra.
