El fragment que segueix a continuació és la transcripció del reportatge que el periodista Ruben Garcia va fer per al programa del 3C de Catalunya Ràdio.

Ruben Garcia: Bona tarda. Des de l’any 1948 fins l’any 1994, Sud-Àfrica va viure un dels episodis més foscos de la seva història: l’Apartheid; un dels grans moviments discriminatoris i racials del planeta.

Més de 200 peces, fotografies, pintures, audiovisuals o objectes documenten aquest moviment fins l’actualitat. A l’exposició s’hi poden veure les principals etapes i característiques de l’Apartheid sud-africà; però també el seu llegat europeu, les ideologies racistes o les pràctiques alimentades per la modernitat occidental.

Pere Rovirós, comissari d’aquesta exposició, ens explica què és l’Apartheid:

Pere Rovirós: “L’Apartheid és un gran i terrible sistema de discriminació legal. És a dir, que totes les actituds racistes segons les quals la gent blanca són superiors a la gent no blanca, no són només un prejudici en el cas de Sud-Àfrica, sino que s’institueixen com a llei i com a sistema general de vida, regulant tots els aspectes concrets de la societat. Fins i tot les relacions afectives o les relacions sexuals: amb prohibicions de tota mena de contacte que no sigui estrictament de treball entre uns sectors de la població i uns altres. És el racisme portat a la seva màxima expressió legal i institucional.

RG: L’Apartheid, el mirall sud-africà ens transporta a una dura realitat partint d’una aproximació històrica al racisme. L’evolució social, política, econòmica, cultural i territorial d’aquest moviment fins l’any 94 i les noves formes de racisme.

PR: L’exposició fa una breu introducció a la història del racisme, que comença a l’Europa del SXVIII. Com això és exportat amb les polítiques colonials i com Sud-Àfrica, des de mitjans i finals del SXIX, arriba a constituir aquest cos institucional i legal del que parlava abans.

Finalment, l’exposició torna a Europa, mostrant una mica com avui en dia sí que existeix una organització internacional per la qual la posició que Europa o els EUA tenen respecte al conjunt de l’Àfrica és també un Apartheid; en el sentit que hi ha unes barreres que impedeixen la lliure circulació de les persones, que sempre recauen sobre aquells que són de color més fosc que nosaltres i que, a més, coincideixen amb les regions més pobres del món.

RG: En el fons, un dramàtic antecedent d’alguns aspectes fonamentals de l’ordre mundial

PR: Jo crec que sobretot és un reflex de la nostra història, de la nostra mentalitat, de molts valors que portem encara subconscientment dins. Avui dia ningú diria que és racista, però en canvi moltes actituds que tenim, a la pràctica ho són.

RG: Aquest viatge per la discriminació racial està acompanyat d’una extensa mostra d’art del país amb obres d’artistes sud-africans, un fet que evidencia el paper de l’art en situacions com aquestes.

PR: L’exposició també té una dimensió important de plantejar-se com la cultura i la creació artística en particular s’han enfrontat històricament a aquests problemes. Com en el cas de SA hi ha hagut una riquesa de creació artística que s’ha confrontat directament amb aquesta situació i que ha jugat un paper molt important per a superar-la.

L’art és un element essencial per configurar les mirades de la gent, per assegurar a un mateix dels propis prejudicis i les pròpies maneres de veure, o per qüestionar aquestes maneres.

En aquest sentit, l’art sud-africà, fet per sud-africans, ja sigui per blancs o per gent classificada com a no blanca, va incorporant altres mirades. No ja només la que ignora sino també la mirada que veu la realitat; i no només la veu sinó que dignifica aquests aspectes que han estat menystinguts; que posa de relleu que hi ha situacions no només injustes sino insostenibles i que cal pensar en altres formes de vida.

RG: En definitiva, una gran oportunitat per abordar el fenòmen del racisme i submergir-nos, no només en una història passada i aliena, sino també en la cara fosca de la nostra pròpia història a través d’aquesta exposició: Apartheid, el mirall sudafricà

PR: A mi em resulta molt gratificant veure com la gent surt d’aquí, no desanimada, sino més aviat pensant: “Això és una cosa que no es pot tolerar”. L’art que es veu aquí ajuda a veure que tot i en una situació tan dramàtica és possible donar respostes positives i respostes creatives. En aquest sentit crec que és una exposició que, per un costat, produeix un impacte fort i que fa una mica tremolar, però que també fa gaudir de les immenses possibilitats de l’espècie humana en el seu conjunt.