Castellano  |  English
  • Home
  • Àfrica
  • Àsia
  • Amèrica
  • Europa
  • Altres
Home » Àfrica

Botswana, el creixement intel·ligent

10 December 2007 135 views No Comment

El territori que al 1960 va ser descrit per un general anglès com un tros de terra sense alor és avui el país amb el creixement més elevat d’Àfrica. Botswana, cobert casi en la seva totalitat pel desert del Kalahari, és el tercer productor mundial de diamants i a ells deu el seu creixement. El govern del país, el menys corrupte d’Àfrica segons Transparency Internacional, ha invertit els diners dels diamants en millorar la sanitat, l’ensenyament i les infrastructures, a més ha posat en pràctica innovadores polítiques de conservació del medi ambient. Avui el país intenta diversificar la sea economia per a reduir la seva dependencia dels diamants i el turisme sostenible s’ha convertit en una sortida molt rentable. L’índex d’infectats per la SIDA enfosqueix aquesta trajectòria: Botswana és el segon país del món amb més infectats. Tot i així, els plans del govern per a combatre l’epidèmia són dels més avançats del continent.

Mapa de Botswana [I]

“Gaborone és com el centre de València: moderna, amb carrers comercials i botigues, paradetes que venen menjar per endur i fast food com el Kentucky Fried Chicken.” Va ser la primera, però no l’última, sorpresa que es va endur Amparo Pérez a Gaborone, la capital de Botswana. Aquesta valenciana, que va passar l’estiu a Botswana com a cooperant en un camp de treball, recorda la seva estança al país amb una barreja de sorpresa i alegria. Sorpresa perquè no esperava trobar gratacels en un país del tercer món; alegria perquè ha comprobat que tot i que les condicions de vida a Botswana són dures i disten molt de ser les d’un país desenvolupat, són millors que en molts altres països africans.

Com molts altres països africans, Botswana va rebre abundant ajuda humanitària i econòmica durant la dècada dels 70. Segons el periodista Robert Guest, al 1971 l’ajuda humanitària respresentava el 98% dels ingressos del país. [1]

A diferència de molts dels països que la rodegen, el govern de Botswana s’ha caracteritzat sempre per la seva lluita constant contra la corrupció. És el país menys corrupte d’Àfrica segons Transparency International, i el cert és que després d’independitzar-se de Gran Bretanya de forma pacífica al 1966, ha mantingut la democràcia pluripartidista fins avui.

Say NO! to bribery. Literalment: digues no als suborns. Cartell que la policia de Botswana ha col·locat en diversos punts del país per advertir els turistes que el suborn està greument castigat [II]

El govern de Botswana va utilitzar els fons de les ajudes humanitàries per a reformar i millorar l’educació, la sanitat i les infrastructures del país, a la vegada que va començar a aplicar mesures de sostenibilitat per a assegurar la conservació dels paratges naturals del país. Durant els 70, el govern de Botswana es va distingir per la meticulositat amb que estudiava cadascuna de les propostes que li feien les organitzacions d’ajuda humanitària; evaluant els avantatges que representarien per al país; acceptant aquelles que considerava adequades i rebutjant les que considerava que no aportaven res o perjudicaven el medi ambient[2]. Tot i així i fins i tot amb les ajudes humanitàries, Botswana seguia sent un altre país africà terriblement pobre.

La seva sort va canviar el dia en que un grapat de termites que buscaven aigua, tan escassa a Botswana, van portar grans de diamant a la superfície[3]. L’explotació de la mina no es va fer esperar i aviat aquell paratge desert es convertia en Jwaneng, avui la segona mina de diamants del món. En pocs anys, Botswana passava de ser un dels països més miserables d’Àfrica a registrar el major creixement del continent i un dels més grans i sostinguts del món.

La mina de diamants de Jwaneng, la segona del món i la principal font de recursos de Botswana [III] 

El govern del país a segrui lluitant contra la corrupció i apostant per invertir en polítiques socials. Així, per exemple, en pocs anys el 89% de la població de Botswana tenia accés als serveis sanitaris, gràcies a una despesa anual del 3′4% del PIB durant diversos anys[4].

Avui la SIDA és el principal problema que ha d’afrontar el govern. Botswana és el segon país del món amb més infectats: un 37.3% segons dades del 2003 [5] sobre una població total que no arriba als dos milions d’habitants.

Tot i això, a Botswana s’està duent a terme un dels programes d’informació i prevenció de la SIDA més avançats del continent. Amparo Pérez recorda haver-se sentit sorpresa en veure en carreteres i ciutats, centres i locals destinats a informar els més joves de l’ús del preservatiu i altres formes d’evitar la infecció. A més, des del 2003, el govern distribueix retrovirals gratuïts o a preus molt baixos als infectats [6].

De cara al futur la intenció del govern del país és diversificara l’economia de Botswana per a deixar de dependre del comerç de diamants. Negoci que avui en dia representa el 60% de les exportacions del país i el 45% dels ingressos que rep al llarg de tot un any. Amb aquesta finalitat el govern ha apostat molt fort pel turisme [7].

El delta de l’Okavango, el principal atractiu turístic de Botswana [IV]  

Tot i que Botswana és un país quasi totalment cobert pel desert, posseeix una de les rareses naturals del món: el delta de l’Okavango. L’Okavango, riu que neix a Angola, no desemboca al mar sino que mor en un delta que acaba al desert del Kalahari. El curiós ecosistema del delta està ben conservat gràcies a les polítiques del govern en pro del turisme sostenible. Cada any, centenars de turistes visiten el delta de l’Okavango per a contemplar el seu paisatge i veure alguns dels centenars d’espècies d’animals que hi viuen.

“Durant la meva estada allà vaig visitar una escola. Era molt senzilla, amb el sostre d’uralita i les parets nues, però ample i lluminosa. Els nens prenien apunts i feien classe d’esport i de dansa”. I és que en els darrers anys s’han fet veritables esforços per a millorar el sistema educatiu del país amb l’objectiu de deixar de dependre de tècnics i professionals estrangers [8] i evitar que els joves emigrin a altres països a la recerca de treball i millors oportunitats.

Si al 1960 Botswana només tenia 40 titulats superiors i dues escoles secundàries [9], avui en dia el 75% de la seva població està alfabetitzada i escolaritzada. L’índex d’alfabetització de dones és lleugerament superior al dels homes, dada curiosa en un continent en que els percentatges d’homes alfabetitzats acostumen a doblar el de dones [10].

Els diners dels diamants van permetre al govern garantir l’educació primària i secundària gratuïta a tots els nens de Botswana. L’any passat el govern va anunciar la fi d’aquesta mesura, vigent des de 1986. A partir d’ara els estudiants de secundària hauran de pagar per a assistir a l’escola, tot i que els més pobres podran optar a una reducció de les tarifes. Aquesta mesura, qua afecta a 170.000 nens [11], ha suscitat nombroses protestes entre les famílies i les organitzacions humanitàries, que van augurar un descens de l’assistència d’estudiants a l’educació secundària.

La campanya d’informació i prevenció de la SIDA que el govern de Botswana duu a terme és una de les més avançades del continent[V]  

Actualment els estudiants poden cursar estudis superiors en alguna de les sis escoles tècniques del país o entrar a la Universitat de Botswana, a la qual assisteixen uns 20.000 estudiants. És el govern qui dona beques per a que els estudiants paguin l’allotjament i les despeses durant els estudis, ja sigui a Botswana o a l’estranger.

Botswana destaca pel seu paper actiu en diversos organismes internacionals com el South African Customs Union (SACU), la unió duanera més antiga del món, a la qual també pertanyen Sud-Àfrica, Lesotho, Swazilandia, Zimbabue i Namibia. Després que Botswana i Sud-Àfrica entressin a la Organització Mundial del Comerç, els poders del SACU han anat disminuint; fet que ha permès a Botswana impulsar la seva propia economia en el mercat internacional i desvincular-la de la sud-africana, a la qual havia estat fortament lligada des de la seva independència al 1966.

Com en molts altres països africans, la pobresa és un problema a solucionar: el 30% de la població viu sota el límit de la pobresa segons dades del CIA World Factbook. La diferència entre rics i pobres és encara massa elevada i la SIDA dificulta el bon desenvolupament del país. Encara que no és corrupte, el govern ha estat acusat de no dedicar prou esforços a canviar aquesta realitat. La forma d’administrar els recursos ha permès a Botswana seguir una trajectòria econòmica i política molt diferent a la majoria de països del continent i el cert és que les polítiques del govern han donat bons resultats en uns àmbits, si bé han estat insuficients en altres.

Analistes i experts  no es posen d’acord en decidir si el model de creixement impulsat per Botswana progressarà o no. A una banda hi ha els que sostenen que el país no s’està desvinculant de l’extracció de diamants suficientment ràpid i que una caiguda dels preus en aquest sector enfonsaria el país. A l’altra banda hi ha els que argumenten que el de Botswana és un exemple inèdit i que mai ningú hauria pogut preveure que el país sortiria de la misèria d’aquesta manera. Uns i altres, però, estan d’acord en que, amb diamants o sense, la gestió del govern de Botswana és un exemple a seguir per a tots els països que avui es troben en una situació semblant a la de Botswana al 1966.

[1] GUEST, Robert. The shackled continent. Macmillan 2004. pg 55.

[2] GUEST, Robert. The shackled continent. Macmillan 2004. pg 155

[3] Botswana . Wikipedia [Consulta: 06-12-2007]

[4] CORTÉS LÓPEZ, Jose Luis. Historia contemporánea de África, desde 1940 hasta nuestros días. Pag 533

[5] Botswana dins de CIA World Factbook. Data d’actualització: 15-11-2007. [Consulta: 06-12-2007]

[6] Botswana . Wikipedia [Consulta: 06-12-2007]

[7] CORTÉS LÓPEZ, Jose Luis. Historia contemporánea de África, desde 1940 hasta nuestros días. Pag 533

[8] Information for the Vocational Training Sector in Botswana. Mutula S, Molefe C, Rathapo S.

[9] CORTÉS LÓPEZ, Jose Luis. Historia contemporánea de África, desde 1940 hasta nuestros días. Pag 533

[10] World’s Literacy Rate  dins de CIA World Factbook. Data d’actualització: 15-11-2007. [Consulta: 06-12-2007]

[11] Botswana brings back school fees. BBC News [Consulta: 06-12-2007]

[I] Mapa de Botswana dins de CIA World Factbook [Consulta: 18-11-2007]

[II] Lisa Dawn a Flickr 24-03-2006[Consulta: 05-12-2007]

[III] Purdascia “The pit of Jwaneng diamond mine” Flickr 13-09-2007 [Consulta: 05-12-2007]

[IV] Felix H a Flickr 06-06-2007 [Consulta: 05-12-2007] [V] Cedida per Amparo Pérez

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading ... Loading ...

Comenta este artículo

Añade tu comentario abajo o línkanos desde tu propia web. También puedes suscribirte a los comentarios vía RSS.

Sé educado. Limítate a comentar el contenido del artículo. Gracias por no poner spam.

Puedes usar estos tags:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Categories

  • Àfrica
  • Altres
  • Amèrica
  • Àsia
  • Europa
  • Featured
  • Headline
  • Oceania

    Arxiu

    • June 2008
    • May 2008
    • April 2008
    • March 2008
    • December 2007
    • November 2007

    Recent Posts

    • Entrevista a Arcadi Oliveres
    • L’ONU que ve
    • Entrevista a Albert Camarés
    • Sobreviure a temps de misèria
    • Què passa realment a Darfur?

    Mès comentats

    • Zimbabue en caiguda lliure
    • 'Fitna': divisió i guerra en el multiculturalisme

    Mès visitats

    • Sobreviure a temps de misèria - 4,261 views
    • Entrevista a Arcadi Oliveres - 1,113 views
    • L’ONU que ve - 467 views
    • El Khorbat: trencant l’escletxa digital - 351 views
    • Zimbabue en caiguda lliure - 223 views
    Powered by WordPress | Log in | Entries (RSS) | Comentaris (RSS) | Arthemia theme by Michael Hutagalung