Més que un centre de formació de joves destinats a engreixar les llistes de diplomats aturats al Marroc, les universitats són punts de trobada per al debat i la discussió, motivats per la confrontació ideològica dels alumnes. Islamistes, marxistas i seguidors de l’MCA (Moviment Cultural Amazigh) organitzen reunions periòdiques per a manifestar les seves idees, defensar-les i rebatre els arguments del contrari. No obstant, el que semblaria una trobada natural i pacífica, en ocasions passa a ser un camp de batalla on les idees són subtituides per matxets, pals i pedres. En més d’una ocasió s’ha hagut de lamentar la mort d’estudiants.

A la universitat marroquina, el moviment dels imazigien adquireix cada cop més força en la seva lluita per defensar el reconeixement ferm de la seva cultura i llengua. No dubta a plantar cara a les autoritats del majzén amb manifestacions a la capital, Rabat, reivindicacions públiques a la televisió Aljazeera i organització d’actes culturals per donar a conèixer la seva forma de vida en l’esfera internacional. A.J.W. va ser estudiant de química de la universitat de Taza. Per problemas econòmics s’ha vist obligat a emigrar a Catalunya per retrobar-se amb la seva familia. Aquest estudiant ens explica el funcionament d’aquest micro sistema a les universitats marroquines: “En ralitat això no passa a totes les universitats. On hi ha més activitat és a Taza, Fas, Maknás, Rachidia, Agadir, etc. A cada universitat sempre acaba imposant-se un grup. Per exemple, a Fas controlen la universitat els marxistas. Però a Maknàs i Taza tenen més força els de l’MCA”.

A.J.W. afirma que els estudiants saharauis pateixen de forma continua repressions policials i dels propis imazigien. Segons el diari El Mundo, el testimoni de Rabat Amidan, estudiant saharaui, ha rescorregut Internet com una eina de denuncia per a treure a la llum que “estan passant molts esdeveniments sagnants a les universitats marroquines. Centenars de víctimes (saharauis) i molts arrestats”. Rabat afirma que s’ataca als estudiants saharauis sempre en època d’examens, especialment als examens finals. “A mi em van colpejar amb una porra i amb una pedra al cap. La policia ens va torturar també dins l’ambulància de camí cap a l’hospital”, explica Rabat Amidan, universitària víctima de la repressió marroquina a l’Universitat de Marrakech. La primera universitat marroquina que va patir els atacs, segons Amidan, va ser la d’Agadir. “Els estudiants saharauis van ser atacats amb fúria pre estudiants marroquins coneguts com els ‘Amazigh’, que anaven armats amb porres de ferro i van malferir centenars de saharauis. Alguns van ser portats a l’hospital”, relata Rabat Amidan.

Arrel dels constants enfrontaments, l’Associació Saharaui de Víctimes de Greus Violacions dels Drets Humans comeses per l’Estat marroquí (ASVDH) ha denunciat la detenció de 12 estudiants saharauis que participaven en una sentada a l’Universitat de Rabat. Actualment, res sembla indicar que les protestes contra l’autoritat, la repressió de la policia i les pugnes entre els estudiants hagin d’acabar.