L’emissió d’un curtmetratge sobre d’islam a Holanda ha revifat altre cop les tensions entorn de la llibertat d’expressió i el respecte a les conviccions religioses. El polèmic vídeo, anomenat Fitna (caos), només s’ha difós per Internet. El Govern holandès ja havia advertit a l’autor del film, el diputat Geert Wilders, que la difusió de la cinta podria provocar reaccions violentes al món musulmà, similars a les que van seguir a la publicació de les caricatures sobre Muhamad. Les sàtires del diari danès, publicades al setembre del 2006 van portar a la destrucció d’ambaixades a l’Orient Mitjà i al boicot dels productes danesos per part dels més fanàtics. ¿Quina serà la desposta dels musulmans davant aquest nou repte? ¿Cremaran les ambaixades holandeses? ¿Hi haurà boicot als interessos d’Holanda a l’Orient Mitjà?

De moment, diverses organitzacions, entre elles la Federació d’Associacions Marroquines i la Unió d’Associacions Turques, han sortit al carrer per protestar contra un film que consideren incitador a la xenofòbia i al racisme. Qualsevol internauta pot deduir del vídeo que la religió islàmica és com un cercle de cercles, a l’epicentre del qual només hi ha violència. La pel·lícula projecta imatges de diversos atemptats a diferents països execucions d’hostatges, mutilacions genitals i guies religiosos cridant a la destrucció dels infidels. Tot intercalat amb al·lusions a versicles del Cora. Com era d’esperar, a països com Iran, Egipte, Afganistan i Pakistan, els musulmans han alçat la seva veu en conèixer la notícia.

No obstant, la preocupació generalitzada per les tensions entre el món musulmà i Occident ha fet que tant europeus com musulmans hagin reaccionat amb moderació davant aquesta nova polèmica. La consciència col·lectiva sembla estar cada cop més decidida a la lluita conta la intolerància i els extremismes que estan portant al món al caos de la divisió i la guerra. La ONU s’ha pronunciat condemnant el curtmetratge i ha al·legat que en aquest cas “l’assumpte en joc no és la llibertat d’expressió”. La primera institució a nivell mundial, va demanar calma als “comprensiblement obesos” en aquests termes “Hem d’adonar-nos que el veritable conflicte no es troba entre els musulmans i les societats occidentals, [...], sinó entre grups minoritaris de diferents bàndols que tenen interès en causar hostilitat i conflicte”.

Per la seva part, el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pottering, va mostrar el seu recolzament al Govern holandès i va rebutjar que d’islam sigui una religió violenta. Religiosos de diferents confessions s’han desmarcat del polèmic vídeo. La Federació de Periodistes Àrabs, a Egipto, s’ha compromès i ha instat a no fer propaganda de la lluita contra els autors del vídeo.

Aquesta calma relativa de l’esfera internacional davant la difusió del vídeo sembla haver-se traslladat a la societat holandesa. El propi executiu neerlandès va lloar la comunitat musulmana nacional per distanciar-se amb civisme de les reaccions fonamentalistes. No obstant, la dreta holandesa ha qüestionat la convivència de la diversitat cultural amb propostes com la creació d’hospitals només per a immigrants. I és que la por al terrorisme islàmic i el creixent malestar a la societat holandesa semblen indicar un fracàs d’integració de la minoria musulmana, xifrada en un milió de persones dels 16 que habiten als Països Baixos. Wilders, polític del Partit de la Llibertat i autor del film ha passat a ser el segon parlamentari més custodiat d’Holanda després de l’assassinat del realitzador Theo van Gogh al 2004, autor del curtmetratge Submission, centrat en la violència contra les dones a les societats islàmiques. Wilders va exigir llavors al Parlament holandès mesures administratives: una política per a detenir terroristes sospitosos sense necessitat de judici.

El multiculturalisme a Holanda, model a seguir a Europa, sembla estar iniciant el camí cap a un final absorbit per la confrontació ideològica d’unes minories extremistes. La destrucció d’aqueta forma pacífica d’interculturalitat ha ofert ja prous arguments per als que pensen que els conflictes de les properes dècades tindran com a motius els referents culturals. Preservar aquest model de convivència humana serà la garantia per a evitar el caos de la divisió i la guerra en la societat contemporània.

Veure Fitna Part 1 i Part 2