Tsvangirai guanya les eleccions a Zimbabue però haurà d’anar a la segona volta

Vuit dies després de les eleccions encara no hi ha dades oficials de qui és el guanyador de les eleccions presidencials a Zimbabue

Una setmana després de les eleccions generals a Zimbabue la Junta Electoral dona a conèixer els resultats a comptagotes. Oficialment, el Movement for Democratic Change (MDC) és el guanyador de les eleccions parlamentàries, alhora que totes les estimacions independents donen la victòria de les presidencials a Morgan Tsvangirai, líder del MDC. La manca d’informació oficial en aquest camp és encara més greu en un estat on el paper important el juga el cap de l’estat, no les cambres.

El clima d’incertesa deriva en una situació encara més delicada, atès a la terrible crisi que pateix el país i al fet que el seu líder fins ara, Robert Mugabe, hagi estat durant 20 anys el principal responsable de la situació de Zimbabue. Amb una hiperinflació del 100.000%, una taxa d’atur del 80%, deutes multimilionaris amb l’FMI, els serveis sanitaris i l’educació completament col·lapsats i una classe governant que, fins ara, ha esclafat sense pietat tota mena d’oposició, la situació d’aquest estat és una de les més greus del món.

Robert Mugabe (esquerra) i Morgan Tsvangirai (dreta), candidats a la presidència de Zimbabue [1] i [2]

Després de quatre dies de rumors que giraven entorn la possible fugida de Mugabe del país, l’amenaça de cop d’estat per part d’uns o altres i qui sap quants temes més, la Junta Electoral va fer públics els resultats de les parlamentàries dimecres: el 50′3% dels vots per al MDC i el 43′8% per al ZANU-PF. La normativa electoral de Zimbabue determina que el partit que governi ha d’haver obtingut més del 50% dels vots. En cas que això no es compleixi, 21 dies després caldrà celebrar unes segones eleccions on el guanyador només necessitarà la majoria simple.

Mentre que els partidaris del ZANU-PF interpreten que més d’un 50% és el 51%, els del MDC consideren que tenen la majoria necessària per governar i volen evitar com sigui una segona volta. Els líders del partit acusen Mugabe de preparar els seus militants per intimidar els votants a la segona volta. Tsvangirai va denunciar ahir que Mugabe “prepara un ambient de violència i intimidació”. Ambient que dissuadiria de votar els partidaris de l’MDC de les zones rurals, on l’oposició és més feble.

Cartell de propaganda electoral del ZANU-PF de Robert Mugabe [3]

Entre les files del MDC s’estén el temor que el règim convoqui les eleccions d’aquí tres mesos i no d’aquí a dues setmanes, tal com preveu la llei. Els temors del MDC augmenten a mida que els observadors internacionals i els enviats especials de la premsa van marxant del país. Si la segona volta no capta l’atenció internacional, les possibilitats que els partidaris de Mugabe falsegin el resultat a favor seu impunement (com ha passat en totes les eleccions des de la independència del país) augmenten.

Al contrari que Mugabe, que no apareix davant els mitjans des de dimecres passat, Tsvangirai no ha parat de fer aparicions públiques denunciant la situació. Si bé més enllà de les fronteres de Zimbabue, aquest home de 56 anys no és gaire conegut, a Zimbabue és tot un símbol. D’orígens humils (era miner abans de convertir-se en sindicalista i, més tard, líder de la oposició), Morgan Tsvangirai és un socialdemòcrata que s’oposa al règim de Mugabe des que aquest va assolir el poder al 1980. Al seu torn, Mugabe l’acusa de covard i d’amic dels blancs perquè no va formar part de la guerrilla que lluitava per aconseguir la independència de Gran Bretanya i de la qual Mugabe era líder destacat. Al llarg d’aquests 28 anys ha estat detingut i apallissat per les autoritats policials i actualment és tot un símbol de l’oposició al règim. Tot i així hi ha veus del seu partit que l’acusen de tenir un comportament dictatorial dins el mateix MDC. A les darreres eleccions generals de Zimbabue, al 1996, hi va haver una escissió dels sectors més crítics amb Tsvangirai.

Cartell de propaganda de Morgan Tsvangirai, líder del MDC [4]

La incertesa i la manca d’informació impedeixen imaginar quin serà el resultat final i, tant si Mugabe es queda com si entra Tsvangirai, el futur del país s’albira crític. Zimbabue té la taxa d’inflació més alta del món: 100.000%, i no para de créixer (fa un any era del 1.700%). L’atur arriba al 80% de la població, el deute extern del país és molt elevat, igual que el percentatge d’infectats pel SIDA. L’emigració dels qui van a buscar feina i millors condicions de vida als països veïns (Botswana i Sud-àfrica) és creixent. La crisi i l’endeutament són tan greus que l’estat no pot assegurar el subministrament de corrent elèctric ni tansols a les principals ciutats.

Manifestació contra el règim de Mugabe a Londres [5]

L’aparició d’una oposició ferma al règim de Mugabe (en bona part responsable de la crisi) per primer cop en la història del país fa témer el que passarà un cop apareguin els resultats definitius: si bé hi ha un sector del país que aboga per la transició pacífica cap a un estat plenament democràtic i cap a una gestió eficaç de la crisi, és impossible saber com reaccionaran els partidaris de Mugabe, acostumats a tota mena de privilegis durant 28 anys. És igualment impossible saber com reaccionaran els opositors de Mugabe ara que veuen la victòria i el canvi més proper que mai.

La presència d’observadors internacionals, d’organitzacions humanitàries i de periodistes es revela clau en aquesta situació d’incertesa en que res sembla cert i tot és possible.

Més informació sobre Zimbabue a Zimbabue en caiguda lliure

^{[1] Mangwanani “Robert Mugabe in 1991″ Wikipedia 1991 [Consulta: 05-04-2008]}

^{[2] Africa Festival “Zimbabwe opposition Movement for Democratic Change (MDC) leader Morgan Tsvangirai waves to supporters as he arrives at a party congress in the capital Harare, Zimbabwe” Wikipedia 18-03-2006 [Consulta: 06-04-2008]}

^{[3] Frontline blogger “ZANU-PF campaign poster” Flickr 01-04-2008 [Consulta: 05-04-2008]}

^{[4] Frontline blogger “Morgan Tsvangirai campaign poster” Flickr 01-04-2008 [Consulta: 05-04-2008]}

^{[5] Arjun Sudhir “Unpopular statistics” Flickr 20-10-2007 [Consulta: 05-04-2008]}