Khartum, la capital de Sudan és un element clau per entendre la situació actual del país. Khartum ha passat de tenir 800.000 habitants al 1993 a tenir-ne entre 6 i 8 milions actualment. La capital ha estat víctima d’una sèrie d’onades migratòries des de tots els punts del país. Al principi la població venia de les zones més rurals: l’escassetat d’aigua i aliments a les zones més àrides han protat a bona part de la població a buscar refugi a la capital. Aquest tipus d’immigració tendia a retornar al seu lloc d’origen al cap d’uns anys, mantenint així cert equilibri en el creixement de Khartum.L’inici de la guerra al sud del Sudan ha canviat aquest patró de migració: ara els desplaçats ja no marxen per falta d’aigua o de recursos sino que fugen del conflicte. A més, ja no poden retornar als seus llocs d’origen perquè els pobles i ciutats d’on venien han estat devastats per la guerra.

Aquest fenòmen, que es va originar amb el conflicte del sud del Sudan al 1989 s’ha repetit en el cas de Darfur, zona eminentment rural però on es calcula que avui el 60% de la població viu en zones urbanes.

«La forta immigració a Khartum ha creat una situació única a la capital», explica el ponent Munzoul Assal. Avui conviuen a Khartum comunitats que han viscut tots els conflictes des de tots els punts de vista. «Khartum és un microcosmos en el qual es reflecteixen les diferents crisis que ha viscut el país», resum Assal.

Alhora, aquesta mescla es converteix en un cóctel perillós, ja que hi ha el risc que els conflictes es reprodueixin, en menor mesura però igual de violents, a la capital. L’alta concentració de persones en molt poc espai i el fet que molts dels immigrants siguin refugiats, accentua la diferència entre rics i pobres. «A Khartum, els barris més rics conviuen amb barraques i tota mena d’habitacles precaris, alhora que augmenta el nombre de cases ocupades» relata Munzoul Assal.

La desaparició de la classe mitja, producte de la crisi política que viu el país, fa que la distància entre les classes socials sigui encara més evident. Assal va declarar que la situació actual a Khartum és preocupant, ja que l’estructura actual de la població no permet als nouvinguts integrarse al teixit social de la ciutat.

A més, el fet que qualsevol tipus d’associació (sindicats, partits polítics, associacions culturals…) estigui prohibida pel govern, empeny els sudanesos a aferrar-se a la tribu, l’única estructura que no ha estat prohibida. Per això, quan arriben, reprodueixen les seves antigues formes de comportament i les seves activitats de sempre: tradicions, costums tribals i normes d’ètnia. D’aquesta manera traslladen a la ciutat les condicions de vida del seu país d’origen. En aquest sentit, Assal parla d’una ‘ruralització de les ciutats’, que està donant lloc a «patrons de frustració ja detectats en altres llocs del Sudan».

Munzoul Assal és professor adjunt d’Antropologia a la Universitat de Khartum i especialista en migracions forçoses. Assal va ser l’encarregat d’obrir el cicle de conferències i situar el conflicte de Darfur en un context territorial.