Les ajudes als països més desfavorits cauen un 8% i creix el risc de crisi alimentària

El balanç de xifres que ha donat a conèixer la OCDE sobre les ajudes destinades als països més pobres és més que decebedora. La Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics ha reconegut a Tokio que els fons destinats als països més desfavorits han caigut més d’un 8% durant l’any 2007. Amb tot, la UE, Estats Units, Rússia i Japó difícilment cumpliran la promesa de duplicar les ajudes a l’Àfrica o d’augmentar els fons amb els 31.800 milions d’euros acordats per al 2010.

Tot sembla indicar que la relativa recessió econòmica que viuen molts països industrialitzats a l’actualitat ha marcat un creixement que «està per sota del necessari per a cumplir els objectius fixats per al 2010». No es pot oblidar la greu crisi financera i immobiliària que viu Estats Units i la conínua pujada dels tipus d’interès a la UE. Això ha provocat que molts països donants canviéssin les ajudes per la cancelació dels deutes a països com Nigèria i Irak. Tot i Aixa, el secretari general de la OCDE, Angel Gurría, va instar directament als països més rics del món «a cumplir les seves promeses d’assistència al desenvolupament». Segons l’informe, la UE és el primer donant a nivell mundial, però això no ha tranquilitzat la Comissió Europea, que considera que el descens de les ajudes «posa en perill els objectius del mileni de reduir la pobresa extrema a la meitat».

És cert que aquest risc imminent amenaza l’atenció humanitària al tercer món i els seus efectes no s’han fet esperar. La ONU ja havia exhortat als països desenvolupats, en una «petició extraordinària urgent», a donar 500 milions de dòlars (324 milions d’euros) en un termini de Quatre setmanes. L’objectiu era solventar les llacunes econòmiques del Programa Mundial d’Aliments de Nacions Unides (PAM), xifrades en 700 milions de dòlas, per no aturar el subministrament d’ajuda alimentària a 73 milions de pobres al món. El blat, el blat de moro i l’arròs, aliments de primera necessitat, valen cada cop és per a les economies empobrides de milions de persones. Des de principis d’any, el preu de l’arròs ha augmentat un 42%, l’increment més gran des de fa 14 anys segons la FAO.

Aquest increment de preus als països subdesenvolupats ha afectat sobretot a l’agricultura, un sector clau per al desenvolupament humanitari que amb prou feines rep un 3% de l’ajuda oficial que arriba als països pobres. Lennart Bage, president del Fons Internacional de Desenvolupament per a l’Agricultura de Nacions Unides (FIDA), pensa que la capacitat econòmica dels agricultors és «l’arrel» de la pobresa. Les reformes estructurals de molts països en vies de desenvolupament reforçarien de manera considerable el desenvolupament humanitari de les seves poblacions.

Bage proposa «augmentar la presència social i política dels camperols dels països pobres [...] perquè tinguin més capacitat de negociació als mercats internacionals i es beneficiin de l’alt preu dels aliments». Per altra banda, no podem oblidar la tradició de governs corruptes que han bloquejat l’arribada de les ajudes a les persones més necessitades. Mobutu Sese Seko, antic dictador del Congo, tenia una fortuna a Suïssa d’aproximadament sis mil milions d’euros (més gran que el deute del seu país).

De moment, només toca esperar una reacció positiva de les economies desenvolupades mentre les ajudes tercermundistes es vagin esgotant paulatinament. És convenient apostar realment per un desenvolupament humanitari dels països més pobres i deixar d’utilitzar les donacions com a arma per afrontar els desafiaments globals com la immigració i el canvi climàtic. Si no és així, milers de persones seguiran demanant socors a les portes del nostre continent.